Marta Crosas i Soler. Graduada en Veterinària. Actualment cursant un internat a l’hospital Costa Brava. (figura 1)
Amb la tutoria de Marta Amat (PhD. Dipl. ECAWBM) i el suport de la UAB-Facultat de Veterinària
PUNTS CLAU:
- Presentem un resum del treball d’investigació realitzat per Marta Crosas i presentat a l´últim con Congrés de Grups de Treball d’AVEPA (GTA) a Saragossa.
- El treball està basat en 100 enquestes realitzades a veterinaris clínics d’Espanya i Mèxic.
- L’estudi conclou que l’ús d’analgèsics periquirúrgics en casos de castracions i ovariohisterectomies en gats i gossos és subòptim en molts casos, especialment després de l’alta.
- La utilització d’escales del dolor validades per a animals de companyia és poc habitual, especialment per part de veterinaris amb més experiència.
- L’estudi suggereix que és necessari reforçar la formació en la identificació i tractament del dolor periquirúrgic per aconseguir un tractament eficaç i multimodal.
INTRODUCCIÓ:
L’ovariohisterectomia i la castració a gats i gossos són practiques realitzades setmanalment als centres veterinaris; i com qualsevol cirurgia, comporten dolor.
En el passat, diversos estudis apuntaven a un ús insuficient d’analgèsia (Dohoo & Dohoo 1996, Steagall & Monteiro-Steagall 2013), i diversos experts citen que la situació està en reversió actualment (Farnworth et al., 2014), però no hi ha suficient bibliografia per afirmar-ho.
Cal tenir en compte que, en gossos i gats sotmesos a ovariohisterectomia, els canvis de conducta derivats del dolor s’observen durant almenys tres dies. Això ens suggereix la necessitat de proporcionar alleujament del dolor més enllà de les primeres 24 hores postoperatòries (Palella Gómez, 2017). I, per tant, entraria en contradicció amb el fet que molts veterinaris no administren ni recepten analgèsics després de l’alta en gats (Steagall et al., 2022); fet que mostra que, malgrat que s’administrin més analgèsics que anys enrere, cal millorar en el tractament complet i multimodal del dolor perioperatori en el cas de la castració i l’ovariohisterectomia.
Davant la falta d’informació actualitzada a la bibliografia, i la importància del dolor relacionat amb falta de benestar (Amat Grau & Camps Moreu, 2013), es realitza un estudi sobre l’ús d’analgèsia en gossos i gats als que se’ls realitza esterilització. Es comparen els resultats entre els veterinaris a Espanya i Mèxic per explorar possibles diferències entre països.
MATERIALS I MÈTODES
L’estudi es va basar en una enquesta de 16 preguntes dirigida a veterinaris d’animals de companyia, de les quals 9 preguntes van utilitzar-se per a l’anàlisi i la resta eren qüestions estadístiques. Es van recollir dades sobre l’ús d’analgèsia en les diferents fases quirúrgiques, tipus de fàrmacs emprats, el coneixement sobre escales de dolor i la percepció del dolor associat a aquestes pràctiques. Van respondre l’enquesta 70 veterinaris d’Espanya i 30 de Mèxic.
RESULTATS
La mitjana total d’analgèsia periquirúrgica en gonadectomia a Espanya es troba al 58%, deixant veure que més del 40% d’animals no reben analgèsia. D’altra banda, aquesta xifra a Mèxic es situa al 33%. (figura 2)
En quant a l’analgèsia immediatament després de l’alta de la clínica, a Espanya el 39% dels veterinaris administra analgèsia mentre que a Mèxic només el 13,3%. L’espècie felina rep menys analgèsia post alta que la canina.
Figura 2: gràfics on s’aprecia el percentatge de veterinaris que administra analgèsia en les diferents fases periquirúrgiques de procediments de castració i OVH. A l’esquerra Espanya i a la dreta Mèxic.
En el cas d’Espanya, com a factors influents en la decisió de si donar o no analgèsia, les escales del dolor tenen un paper insignificant, sent per sota del 40% en els veterinaris enquestats; i a més, veiem que en aquells veterinaris recent graduats, té molta més importància (35%) que en aquells que tenen més experiència (7%). I el mateix veiem en els factors influents en la decisió de la dosis, sent en primer lloc el pes un factor important, i en segon lloc la intensitat del dolor, però aquest dolor no es monitoritza. (figura 3)
Figura 3: a la part superior observem els factors influents en l’ús d’analgèsia en les diferents fases periquirúrgiques, separades per els anys d’experiència a Espanya. A la part inferior, els factors influents en la presa de decisió de la dosis d’analgèsia, també a Espanya.
Si ens fixem en els fàrmacs utilitzats com analgèsia veiem una gran diferència territorial. Mentre que a Espanya els fàrmacs més utilitzats són els opioides (79,2%), a Mèxic són els anti-inflamatoris no esteroideus (AINEs) (97,7%).
Per acabar, estudiàvem el coneixement de les diferents escales del dolor i el seu ús. En ambdues regions, l’escala més coneguda és l’escala del dolor de Glasgow. En el cas d’Espanya l’11% d’enquestats no coneixia cap escala del dolor (si desgranem per edats, tots els més joves en coneixien almenys una, mentre que el 25% dels més experimentats no en coneixia cap); i a Mèxic, el 25% no en coneixia cap. Quan demanem si les troben útils, aproximadament el 80% dels veterinaris responen que si. Però quan els hi demanem si les utilitzen, a Espanya, tant sols el 29,2% les utilitzen, i a Mèxic, el 3,3%.
Figura 4: gràfics d’Espanya (esquerra) i Mèxic (dreta) on veiem el número de veterinaris que coneixen les diferents escales del dolor.
DISCUSSIÓ: UNA REALITAT INCÒMODA
L’estudi suggereix que l’oligoanalgèsia continua sent una pràctica habitual, especialment en la fase post alta i en pacients felins, fet que és contrari a les recomanacions actuals , que inclouen el tractament perllongat durant almenys 3 dies, especialment en ovariohisterectomia (Palella Gómez, 2017).
Les causes principals d’aquesta oligoanalgèsia sembla que inclouen la manca d’educació en la gestió del dolor durant la formació veterinària, insuficient formació continuada, dificultats en la implementació d'escales de dolor, falta de consciència sobre les conseqüències fisiològiques del dolor no tractat i preocupacions sobre els efectes adversos dels analgèsics (Simon et al., 2017).
En general, es constata que els veterinaris amb menys anys d’experiència tendeixen a utilitzar analgèsics amb més freqüència en les etapes postoperatòries, tant per a la castració com per a l’ovariohisterectomia.
Els resultats són preocupants però no sorprenents. Coincideixen amb estudis previs que també mostren que s’infrautilitzen els analgèsics, una escassa integració d’escales de dolor en la rutina clínica, malgrat que aquestes són eines validades i accessibles. Els factors que més influeixen al poc ús d’escales del dolor, segurament són: poca confiança en elles (malgrat estiguin validades) o temps insuficient.
Una altra troballa rellevant és la dependència excessiva de protocols generals i el pes de l’animal per determinar la dosificació, deixant en segon pla la intensitat del dolor real, especialment quan aquesta no es mesura amb eines validades.
Quant a les diferències entre Espanya i Mèxic, destaca la disponibilitat desigual de fàrmacs, especialment opioides, que a Mèxic estan sotmesos a una regulació molt més restrictiva. Aquest fet condiciona directament l’abordatge del dolor, i evidencia la necessitat d’unificar criteris i millorar l’accés global a medicaments essencials per a la pràctica veterinària.
CONCLUSIONS I RETORN
Hi ha una clara necessitat de reforçar la formació en la identificació i tractament del dolor i actualitzar protocols on s’introdueixin les escales validades com a eina de detecció i control del dolor; i és necessari abordar el dolor des d’una pràctica multimodal i sostinguda, inclús en la fase post alta.
Aquest estudi també posa en relleu la necessitat d’adaptar els plans formatius i de fomentar la formació continuada en el maneig del dolor. A més, seria desitjable poder ampliar l’abast d’aquest tipus d’estudis a altres països, i incorporar factors com el gènere o el tipus de clínica per obtenir una visió més completa.
En definitiva, alleujar el dolor no és només una qüestió tècnica o científica, sinó una responsabilitat ètica i de benestar animal que ens interpel·la com a professionals.
Per tal de sumar en la divulgació d’aquest tema, es va realitzar un tríptic informatiu. (figura 5)
Figura 5. Tríptic informatiu sobre l’ús d’analgèsia en procediments de castració i OVH, detecció i tractament del dolor.
Bibliografia
Amat Grau, M., & Camps Moreu, T. (2013). Cambios de comportamiento asociados al dolor en animales de compañía. Servet editorial – Grupo Asís Biomedia S.L.
Dohoo, S., & Dohoo, I. (1996). Postoperative use of analgesics in dogs and cats by Canadian veterinarians. Canadian Veterinary Journal, 37(9), 546-551
Farnworth, M. J., Adams, N. J., Keown, A. J., et al. (2014). Veterinary provision of analgesia for domestic cats (Felis catus) undergoing gonadectomy: A comparison of samples from New Zealand, Australia and the United Kingdom. New Zealand Veterinary Journal
Palella Gómez, A. (2017). Postoperative pain management in companion animals: An update. Vet Times.
Monteiro, B. P., Lascelles, B. D. X., Murrell, J., et al. (2023). 2022 WSAVA guidelines for the recognition, assessment, and treatment of pain. Journal of Small Animal Practice, 64, E1-E54.
Self, I. (Ed.). (2022). BSAVA guide to pain management in small animal practice. British Small Animal Veterinary Association.
Simon, B. T., Scallan, E. M., Carroll, G., & Steagall, P. V. (2017). The lack of analgesic use (oligoanalgesia) in small animal practice. Journal of Small Animal Practice, 58(10), 543-554.
Steagall, P. V. M., & Monteiro-Steagall, B. P. (2013). Multimodal analgesia for perioperative pain in three cats. Journal of Feline Medicine and Surgery, 15(8), 737-743
Steagall, P. V., Robertson, S., Simon, B., et al. (2022). 2022 ISFM Consensus Guidelines on the Management of Acute Pain in Cats. Journal of Feline Medicine and Surgery, 24(1), 4-30.
