La PIF és la malaltia infecciosa que afecta més freqüentment al sistema nerviós central dels gats. Al voltant del 30% dels gats amb PIF tenen lesions al sistema nerviós central (SNC), especialment aquells amb la forma seca de la malaltia. És freqüent que els gats amb PIF neurològic no mostrin cap altra manifestació sistèmica de la malaltia. La majoria de vegades afecta a gats joves, amb una mitjana d’1 any d’edat.
Al SNC, la PIF produeix un inflamació piogranulomatosa, vasculitis i infiltrats perivasculars, meningitis, ependimitis i coroiditis. Aquesta inflamació del revestiment ependimari produeix, en molts casos, una obstrucció del flux de LCR a nivell dels ventricles cerebrals i de l’aqüeducte mesencefàlic, el que resulta en hidrocefàlia obstructiva. Això pot causar un increment en la pressió intracranial, herniació de la part caudal del cerebel pel foramen magnum. Es pot observar també siringomielia.
Els signes neurològics són variables. És freqüent que mostrin signes vestibulars o vestibulo-cerebel·losos, atàxia, paraparèsia o tetraparèsia, atacs epilèptics i alteracions de l’estat mental. Alguns gats mostren signes multifocals, amb quadres indicatius de localització en encèfal i en medul·la espinal. És important incloure la PIF en el diagnòstic diferencial de qualsevol gat jove que es presenti amb signes vestibulars, atacs epilèptics o signes de mielopatia.
Davant una sospita de PIF neurològic, les analítiques generals i el proteïnograma poden ser suggeridors de PIF. Si hi ha altres alteracions sistèmiques, com nòduls linfàtics mesentèrics o efusions, es recomana obtenir mostres per realitzar RT-PCR. En absència d’aquests canvis sistèmics que permetrien obtenir mostres, pot ser més complicat obtenir una confirmació de PIF, i estarà indicar fer proves d’imatge i anàlisi de LCR. En alguns casos, el diagnòstic acaba sent presumptiu tenint en compte diferents evidències que contribueixen a una sospita elevada de la malaltia, sense arribar a obtenir una RT-PCR positiva.
És recomanable avaluar la RT-PCR d’una mostra de LCR, tot i que la sensibilitat és d’aproximadament un 80% (per tant s’obtenen un 20% de falsos negatius). És necessari realitzar proves d’imatge de l’encèfal abans de fer una extracció de LCR, ja que alguns gats amb PIF tindran un increment de la pressió intracranial i es podria produir hèrnia cerebel·losa caudal. Aquest risc existeix tant per puncions en cisterna magna com lumbars.
En la ressonància magnètica de l’encèfal és freqüent observar lesions periventriculars, que reflexen la ependimitis i coroïditis. Aquesta inflamació dels ependimòcits i plexes coroideus pot produir obstrucció del fluxe del LCR, i per tant hidrocefàlia obstructiva, que és la responsable de l’increment de la pressió intracranial. Amb freqüència s’observa també realç de contrast periventricular i a les meninges.
A l’anàlisis del LCR és característic veure un increment molt elevat de les proteïnes totals. Això és molt suggeridor de PIF, ja que rarament les altres malalties infeccioses o inflamatòries del SNC mostren un increment tant greu de les proteïnes totals. No obstant això, no tots els gats amb PIF neurològic tenen un increment de les proteïnes al LCR. En la majoria de casos s’observa pleocitosis (increment del número de leucòcits al LCR), que sol ser neutrofilica però pot ser mixta o mononuclear. Si a la mostra del LCR hi ha cèl·lules inflamatòries, es recomana determinar PCR de coronavirus amb aquesta mostra.
Com a conclusió, la PIF és una causa freqüent de malaltia del sistema nerviós, i s’ha de incloure en el diagnòstic diferencial de moltes presentacions neurològiques especialment en gats joves. Produeix des de signes vestibulars fins a paraparèsies i atacs epilèptics. És freqüent que el gat no mostri cap altre signe sistèmic de PIF. Confirmar el diagnòstic pot ser difícil. En alguns casos les analítiques generals són suggeridores, o es poden detectar, mitjançant ecografia, alteracions com efusions o linfadenomegàlies dels que es pot agafar mostra per determinar RT-PCR. En absència d’aquestes alteracions caldrà realitzar ressonància magnètica i extracció de LCR.
Felten, S., Matiasek, K., Leutenegger, C. M., Sangl, L., Herre, S., Dörfelt, S., Fischer, A., & Hartmann, K. (2021). Diagnostic Value of Detecting Feline Coronavirus RNA and Spike Gene Mutations in Cerebrospinal Fluid to Confirm Feline Infectious Peritonitis. Viruses, 13(2), 186. https://doi.org/10.3390/v13020186
Tasker, S., Addie, D. D., Egberink, H., Hofmann-Lehmann, R., Hosie, M. J., Truyen, U., Belák, S., Boucraut-Baralon, C., Frymus, T., Lloret, A., Marsilio, F., Pennisi, M. G., Thiry, E., Möstl, K., & Hartmann, K. (2023). Feline Infectious Peritonitis: European Advisory Board on Cat Diseases Guidelines. Viruses, 15(9), 1847. https://doi.org/10.3390/v15091847
