Isaac Carrasco de Zoetis ha impartit una formació a l’Hospital Veterinari Costa Brava sobre el diagnòstic i maneig de la dermatitis atòpica canina. Aquesta sessió va oferir una visió completa sobre aquesta malaltia inflamatòria crònica i recidivant de la pell, que és intensament pruriginosa i té característiques clíniques específiques.

A propòsit d’aquesta xerrada, us deixem informació sobre la Dermatitis Atòpica Canina que us pot resultat d’ultilitat.

Definició

La dermatitis atòpica canina és una malaltia inflamatòria crònica de la pell, intensament pruriginosa i sovint associada a famílies amb malalties atòpiques. Aquesta condició és mediat per Th2 davant d’antígens ambientals comuns. És important recalcar als tutors de les mascotes que aquesta malaltia no és curable. Els factors hereditaris i ambientals juguen un paper crucial en la seva aparició.

Fisiopatologia

La pell dels pacients atòpics presenta una deficiència en la filagrina, que redueix la hidratació de la pell, fent-la més seca i propensa a la pruïja. També hi ha una disfunció en el ciment intercel·lular (ceramides), augmentant la porositat de la pell. Això resulta en una pell seca, deshidratada i pruriginosa. El sistema immunitari de la pell, format per cèl·lules dendrítiques, reacciona de manera exagerada amb una resposta Th2 extrema.

Causes de l’Atòpia

En humans, el 30% de les dermatitis atòpiques tenen una causa genètica, i en veterinària també hi ha una predisposició genètica similar. Com que hi ha molts creuaments endogàmics i un mal funcionament de la filaggrina en determinades races, també el 30-40% de l’atòpia depèn de la raça. 

Una hiperhigiene excessiva i la manca de contacte amb al·lèrgens poden augmentar el risc de patir al·lèrgia tant en animals de companyia com en persones. El microbioma també juga un paper crucial, ja que una menor diversitat microbioma està associada amb un major risc d’infeccions cutànies. 

Altres factors de risc inclouen el naixement per cesària, l’exposició a àcars, el fum del tabac i el tipus d’entorn on viu l’animal. Per exemple, viure en un ambient rural o en comunicats de més gossos redueix el risc d’al·lèrgies.

Diagnòstic

No hi han proves de laboratori pel diagnòstic de la dermatitis al·lèrgica, hi han proves d’al·lèrgia per a la fabricació de vacunes.El diagnòstic de la dermatitis atòpica canina es basa en l’exclusió d’altres causes de prurit com malalties parasitàries, infeccions cutànies i altres al·lèrgies. La localització del prurit pot ajudar en el diagnòstic, diferenciant entre la dermatitis al·lèrgica per picada de puces i la sarna sarcòptica. No obstant això, poden haver-hi diferències racials en les localitzacions. Per exemple, un golden amb pododermatitis ja podria patir atòpia.

L’aspecte de les lesions cutànies també varia si són lesions agudes amb més resposta Th2 que si són cròniques, on la resposta és Th1 i hi ha hiperplàsia de la pell i liquenificació.

Tractament

El tractament de la dermatitis atòpica canina és crònic i multimodal. Els tractaments simptomàtics inclouen fàrmacs com els corticoides, ciclosporina, oclacitinib i lokivetmab. Els tractaments etiològics busquen evitar el contacte amb l’al·lergen i inclouen immunoteràpia específica. 

Actualment, si un animal té pruïja, s’usen productes per tractar la sarna directament, ja que realitzar molts raspats per trobar el paràsit no garanteix el diagnòstic. No se sol fer la supressió alimentària per veure si l’animal té aquest tipus d’al·lèrgia a no ser que la pruïja no sigui estacional i es mantingui tot l’any. 

És important millorar la barrera cutània realitzant banys per tenir menys àcars a la pell i cuidar el microbioma per tenir menys risc d’infeccions.

Aquesta formació va oferir als professionals veterinaris i ATVs una visió detallada i pràctica sobre com abordar la dermatitis atòpica canina, proporcionant eines per millorar la qualitat de vida dels pacients canins afectats per aquesta condició.