Seminari IDEXX amb el Dr. Xavi Roura: Dificultats Clíniques en el Diagnòstic i Tractament de la Coinfecció per Patògens Transmesos per Artròpodes als Gossos
L’Hospital Veterinari Costa Brava va acollir un seminari dedicat a les dificultats clíniques en el diagnòstic i tractament de la coinfecció per patògens transmesos per artròpodes als gossos, impartit pel reconegut Dr. Xavi Roura. Aquesta formació, dirigida a professionals veterinaris i ATV, va oferir una oportunitat única per aprofundir en temes complexos i actuals de la medicina veterinària.
El seminari va començar amb una benvinguda de 15 minuts, seguit d’una hora de presentació a càrrec del Dr. Roura, i va concloure amb una sessió de càtering que va permetre als assistents intercanviar impressions i experiències.
El Dr. Xavi Roura va abordar diverses qüestions rellevants sobre la coinfecció per patògens transmesos per artròpodes, centrant-se en aspectes clínics i terapèutics.
A continuació, resumim els punts més destacats de la seva presentació:
Dirofilària i Wolbachia:
- Els animals infestats amb Dirofilaria solen tenir una infecció concomitant amb Wolbachia, una bactèria que estimula la immunitat Th1, crucial per combatre la leishmaniosi. En casos de triple infecció (Leishmania, Dirofilaria i Wolbachia), podria no ser recomanable eliminar la Wolbachia, ja que pot ajudar a superar la leishmaniosi.
Anaplasma i altres paràsits hemàtics:
- Molts paràsits hemàtics poden causar vasculitis, però l’Anaplasma és una excepció. La trombocitopènia autoimmune és rara amb Anaplasma i més freqüent amb Ehrlichia i Babesia. Anaplasma Platty pot causar trombocitopènia per destrucció directa de plaquetes, no per un procés immunomediat.
- Les malalties autoimmunes poden ser primàries o provocades per un paràsit. El tractament pot incloure immunosupressió, fins i tot amb dosis de corticoides.
Tractaments per diferents infeccions:
- La Babesia canis i vogeli es tracten amb dipropionat d’Imidocarb. Les Babèsies gybsoni o vulpis requereixen teràpies combinades com azitromicina+atovacuona o imidocarb+clindamicina.
Diagnòstic i tractament basat en citologies i PCR:
- La presència d’un paràsit en una citologia de sang, ganglis, fetge o melsa indica infecció i s’ha de tractar. Un PCR positiu de Leishmania en moll d’òs no sempre indica tractament, però un PCR positiu en sang o gangli amb símptomes clínics sí.
Serologies i diagnòstic:
- Les serologies de paràsits hemàtics no són fiables per al diagnòstic de la infestació aguda i requereixen valorar seroconversió en 3-4 setmanes. La serologia de Leishmania pot ser negativa en manifestacions com uveïtis o dermatitis papular.
Leishmania i Dirofilaria:
- No es recomana tractar preventivament amb allopurinol un animal positiu a Leishmania sense símptomes actius, per evitar resistències. Es pot considerar estimular la immunitat amb altres mètodes.
- Per a Dirofilaria, un test ràpid positiu ha de ser confirmat amb una segona prova, com la detecció de microfilàries en sang o proves en un laboratori extern.
El seminari va concloure amb un càtering que va fomentar un ambient distès per al networking i la discussió de casos clínics entre els professionals assistents. Agraïm sincerament la participació de tots els assistents, que van contribuir a enriquir aquesta jornada formativa i a compartir coneixements de gran valor per a la pràctica veterinària diària.
