Hospital Veterinari Costa Brava

C/ De la Metal·lúrgia 16, Palafrugell
17200 Palafrugell
En coco té Leishmania

En coco té Leishmania

Aquí us presentem un cas interessant, es tracta d’en Coco, un mascle creuat de Chow-chow de 6 anys d’edat.

En Coco va venir a la clínica perquè feia un temps que veien que estava perdent una mica de pes.  Per la resta en Coco es trobava molt bé, animat, menjant amb gana…

Un cop a la clínica, després d’una exploració complerta li vam fer una analítica general i vam veure que tenia una mica d’anèmia, els ronyons afectats, les proteïnes elevades i la pressió arterial també elevada.

Seguidament li vam fer un test de Leishmania amb la mateixa mostra de sang i en 6 minuts ja vam tenir el resultat: en Coco era positiu a Leishmania.

A partir d’aquí per poder determinar el grau d’afectació d’en Coco vam enviar la mostra de sang a un laboratori especialitzat.

El diagnòstic d’en Coco va ser leishmaniosi i una insuficiència renal derivada de la mateixa malaltia. En Coco es va haver de quedar hospitalitzat degut al problema renal i va començar amb el tractament més adient per la leishmaniosis. Quatre dies després li vam donar l’alta amb medicació per casa. Ha anat venint a fer els diferents controls primer cada 3 mesos i després cada 6 mesos i s’ha anat controlant el problema renal tot i que encara té els valors una mica elevats. Ell menja amb gana i ha recuperat part del pes que havia perdut.

La Leishmaniosis és una malaltia parasitària greu i de conseqüències fatals. Es transmet per la picada d’un mosquit del gènere Phlebotomus. Totes les races són susceptibles però si que hi ha races que estan més predisposades que altres com el Bòxer, Cocker Spaniel, Rottweiler i Pastor Alemany; també hi ha races que sembla que son més resistents com el cas del Ca Eïvissenc.

Les manifestacions clíniques de la leishmaniosis son molt variables degut a la complexitat de la patogènia i a les diferents respostes del sistema immunitari del pacient.

-Signes inespecífics: pèrdua de pes, atrofia muscular, intolerància al exercici, pèrdua de gana, apatia, coixeses, creixement de les ungles, vòmits, diarrees

-Lesions cutànies a nivell facial, orelles….són molt freqüents i solen anar acompanyades dels esmentats signes clínics

-Afectació renal

-Lesions oculars: conjuntivitis, blefaritis, queratoconjuntivitis seca

El cas d’en Coco no es tracta d’una raça típica ni presentava les lesions més característiques; per això és molt important prevenir i fer els controls anuals ja que ens trobem en una zona amb molta presència de la malaltia.

Per això us recomanem la protecció i la prevenció juntament amb els controls mitjançant el test ràpid, en menys de 10 minuts ja tenim el resultat!

Ves al contingut